Com superar una ruptura amorosa?

Una relació amorosa comporta la creació de vincles amb la parella que es van fent més forts a mesura que s’hi comparteixen experiències.

Quan la relació es trenca, el deixat entra en un estat de veritable dol i, tot i ser conscient que s’ha de superar i no s’ha de viure ancorat en el passat, la ment sovint domina de tal forma que s’obsessiona a reviure els moments importants amb l’ex i a dialogar amb ell, com si hi fos present.

Per què s’hi pensa tant?

Curiosament, la pèrdua de la parella sol incrementar els sentiments d’amor intens. La por i la incertesa d’aquest vincle trencat produeixen en el cervell neurotransmissors similars a l’etapa inicial de l’amor romàntic.

En les exploracions mitjançant aparells de neuroimatge, es pot constatar que els centres de la recompensa de les parelles desesperades s’activen  quan pensen o veuen fotografies dels seus ex.

Per què costa tant oblidar?

En la trepidant societat en què vivim, sembla que tot ha de resoldre’s ràpid, que tot s’ha d’obtenir de manera immediata i tornar a ser feliços. Però, el nostre cervell, com quasi tot en la natura, ha de fer un procés que comporta temps per a poder fer el necessari dol.

És clar que els dols són dolorosos, però cal passar-hi, perquè si intentem tapar-lo i fer com si res, més endavant pot esdevenir un dol patològic, una depressió o, com diu Freud, la malenconia: “el dol és, per regla general, la reacció en front de la pèrdua d’una persona estimada o d’una abstracció que també és preuada com ara la pàtria, la llibertat, un ideal, etc. Enfront d’aquesta pèrdua, el subjecte, consternat i afligit, no pot fer més que apartar-se de qualsevol funció no relacionada amb la memòria de l’ésser estimat”.

Mentre estem en aquest procés de dol, com diu Freud, un dels aspectes més cridaners d’un procés de dol consisteix en la manera minuciosa que té la memòria de fragmentar els records que lliguen el subjecte a la persona perduda i, d’aquesta manera, qualsevol tasca que fem en el dia a dia ens pot recordar quan la fèiem amb l’ex. Aquesta mateixa fragmentació dels records serà el que farà possible el oblit gradual.

Triga molt a superar-se aquest malestar?

La tristesa alenteix el món intern i propicia que la persona afectada s’aturi a pensar. D’aquesta manera, es poden ordenar els sentiments i entendre per què hi són i no desapareixen. Quan s’assimilen i s’accepten, de mica en mica, se supera el dolor. El dol per una ruptura sol durar un any, encara que no és estrany que s’allargui fins als dos anys si no es rep ajuda terapèutica. Es molt recomanable, per tant, acudir a un especialista en Psicologia.

Estratègies per oblidar i poder passar pàgina:

• En primer lloc, s’ha de tenir la voluntat d’oblidar i que la relació frustrada no es quedi interrompent el curs de la vida.
• Evitar tot contacte amb l’ex. Si no hi cap més remei que veure’s perquè hi ha fills en comú o alguna altra situació que ho fa impossible, intentar que siguin les mínimes vegades i sense cap tipus de manifestació emocional.
• També, cal desprendre’s de tot allò que la recordi. Al cervell emocional li costa distingir entre el que està pensant i el que està succeint. Per això, quan es pensa amb l’ex, el cervell reacciona com si estigués davant i, d’aquesta manera, el dol per la pèrdua es va reforçant. Cal connectar amb la realitat present cada vegada que es trobi pensant amb l’ex i intentar gaudir de la tasca que s’estigui fent en aquell moment.
• Important: s’ha de saber perdonar a l’ex i perdonar-se a un mateix. I és que el patiment, la impotència i la vergonya que a vegades experimenta la persona deixada poden inclòs soscavar l’autoestima de tal forma que no es creuen ser prou acceptables per obtenir l’amor d’algú altre.