Epicondilitis ¿Qué es el codo de tenista?
Written by:La causa más frecuente de dolor a la articulación del codo es la Epicondilitis, conocida a menudo como “codo de tenista”. La epicondilitis se presenta en forma de dolor en la parte lateral del codo a nivel de la prominencia ósea llamada epicondilo humeral, justo donde se localiza el área de origen anatómico de los músculos extensores de la muñeca. Estos músculos se encargan de mantener la muñeca en una posición de ligera extensión y participan en todas las actividades manuales que desarrollamos en nuestro día a día.
Es por eso que la epicondilitis genera una considerable limitación funcional por la aparición de dolor al realizar actividades que requieren esfuerzos manuales.
El esfuerzo manual, principal causa de epicondilitis
El principal factor causal de la epicondilitis son las tareas de esfuerzo manual repetitivas. Así pues, actividades laborales como el trabajo en una cadena de montaje industrial o relacionadas con la manipulación constante de herramientas (mecánicos, carpinteros, jardineros....) son la población más susceptible a sufrir una epicondilitis. Aun así, el uso prolongado del ratón o teclado informático o la realización de deportes como el tenis o el hockey, también son causas frecuentes.
Nuestro aparato locomotor cuenta con mecanismos de reparación de las pequeñas lesiones llamadas “microtraumatismos” que se producen durante el funcionamiento de sus estructuras musculares, tendinosas y ligamentosas.
La epicondilitis aparece cuando nuestras actividades manuales sobrepasan las capacidades de autoreparación de los tejidos por una solicitación mecánica repetitiva y sostenida a nivel de la inserción epicondilar de los extensores de la muñeca. Esto provoca una alteración estructural del tejido afectado y la aparición de dolor.
Cómo prevenir el codo de tenista
La realización de breves descansos durante la actividad laboral o deportiva para realizar estiramientos es una buena manera de prevenir la epicondilitis.
Una vez ya se ha iniciado el dolor, su tratamiento inicial consiste en reposo y fisioterapia. Aspectos que se deben tener presentes son el perfeccionamiento técnico en el contexto deportivo y la ergonomía del puesto de trabajo en el contexto laboral.
La resolución de la sintomatología dolorosa de la epicondilitis no es rápida, siendo habitual la reducción del dolor de forma progresiva en un periodo de entre 3 y 6 meses. Cuando la sintomatología dolorosa y la limitación funcional perduran más allá de los 6 meses es cuando se tiene que considerar un tratamiento quirúrgico.
Remedios efectivos para el codo de tenista
El tratamiento en esta localización con infiltraciones de sustancias derivadas de los corticoides hoy en día se desaconseja, puesto que eliminan temporalmente el dolor pero no resuelven el problema estructural del tejido e incluso pueden provocar complicaciones tendinosas o cutáneas.
Las infiltraciones con plasma rico en plaquetas (derivado de la propia sangre del paciente) se ha demostrado eficaz y sin complicaciones asociadas, y se tiene que considerar como una alternativa previa a la cirugía cuando no existe mejoría progresiva con el tratamiento inicial.
Finalmente, el tratamiento quirúrgico se puede realizar actualmente por vía artroscópica de forma mínimamente invasiva mediante tan sólo dos orificios a la piel. Antes de indicar el tratamiento quirúrgico se tiene que hacer una buena exploración médica y pruebas de imagen para descartar otras lesiones asociadas (del cartílago articular, sinovitis, compresión del nervio interóseo posterior). Cuando se trata de una epicondilitis aislada, la técnica artroscopia se puede considerar a elección.
Epicondilitis: Què és el colze de tennista?
La causa més freqüent de dolor a l’articulació del colze és l’Epicondilitis, coneguda sovint com a “colze de tennista”. L’epicondilitis es presenta en forma de dolor a la part lateral del colze a nivell de la prominència òssia anomenada epicòndil humeral, just allà on es localitza l’àrea d’origen anatòmic dels músculs extensors del canell. Aquests músculs s’encarreguen de mantenir el canell en una posició de lleugera extensió i participen en totes les activitats manuals que desenvolupem en el nostre dia a dia.
És per això que l’epicondilitis genera una considerable limitació funcional per l’aparició de dolor al realitzar activitats que requereixen esforços manuals.
L’esforç manual, principal causa d’epicondilitis
El principal factor causal de l’epicondilitis són tasques d’esforç manual repetitives. Així doncs, activitats laborals com el treball en una cadena de muntatge industrial o relacionades amb la manipulació constant d’eines (mecànics, fusters, jardiners....) són la població més susceptible a patir una epicondilitis. Tanmateix, l’ús perllongat del ratolí o teclat informàtic o la realització d’esports com el tennis o l’ hoquei, també en són causes freqüents.
El nostre aparell locomotor compta amb mecanismes de reparació de les petites lesions anomenades “microtraumatismes” que es produeixen durant el funcionament de les seves estructures musculars, tendinoses i lligamentoses. L’epicondilitis apareix quan les nostres activitats manuals sobrepassen les capacitats d’autoreparació dels teixits per una sol•licitació mecànica repetitiva i sostinguda a nivell de la inserció epicondilar dels extensors del canell. Això provoca una alteració estructural del teixit afectat i l’aparició de dolor.
Com prevenir el colze de tennista
La realització de breus descansos durant l’activitat laboral o esportiva per realitzar estiraments són una bona manera de prevenir l’epicondilitis.
Un cop apareix, el seu tractament inicial consisteix en realitzar repòs i fisioteràpia. Aspectes que s’han de tenir presents són el perfeccionament tècnic en el context esportiu i l’ergonomia del lloc de treball en el context laboral.
La resolució de la simptomatologia dolorosa de l’epicondilitis no és ràpida, essent habitual la reducció del dolor de forma progressiva en un període d’entre 3 i 6 mesos. Quan la simptomatologia dolorosa i la limitació funcional perduren més enllà dels 6 mesos és quan s’ha de considerar un tractament quirúrgic.
Remeis definitius pel mal del colze de tennista
El tractament en aquesta localització amb infiltracions de substàncies derivades dels corticoids avui en dia es desaconsella, ja que eliminen temporalment el dolor però no resolen el problema estructural del teixit i fins i tot poden provocar complicacions tendinoses o cutànies. Les infiltracions amb plasma ric en plaquetes (derivat de la pròpia sang del pacient) s’ha demostrat eficaç i sense complicacions associades, i s’ha de considerar com una alternativa prèvia a la cirurgia quan no existeix milloria progressiva amb el tractament inicial.
Finalment, el tractament quirúrgic es pot realitzar actualment per via artroscòpica de forma mínimament invasiva amb tan sols dos orificis a la pell. Abans d’indicar el tractament quirúrgic s’ha de fer una bona exploració mèdica i proves d’imatge per descartar altres lesions associades (del cartílag articular, sinovitis, compressió del nervi interossi posterior). Quan es tracta d’una epicondilitis aïllada la tècnica artroscòpia es pot considerar d’elecció.
